1.0Converses a Catalunyahttps://conversesacatalunya.cat/es/Nadal en un any de pandèmia - Converses a Catalunyarich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="6039f4OR9K"><a href="https://conversesacatalunya.cat/es/nadal-en-un-any-de-pandemia/">Nadal en un any de pandèmia</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://conversesacatalunya.cat/es/nadal-en-un-any-de-pandemia/embed/#?secret=6039f4OR9K" width="600" height="338" title="«Nadal en un any de pandèmia» — Converses a Catalunya" data-secret="6039f4OR9K" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script>
/*! This file is auto-generated */
!function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document);
</script>
https://conversesacatalunya.cat/wp-content/uploads/2020/12/Nadal-Jou.jpg600400Amb la boca ben tapada i les ulleres entelades –com tan sovint vivim, limitadament, la fe: sense gosar-la dir, ni alentir per contemplar-la– ens atansem avui, vacil·lants, al teu alè. Altres Nadals et vèiem tan a tocar, tan nítid!: Nen entre nosaltres, a la Cova, ben prop nostre, emoció tan pura, al nostre abast, al nostre arbitri. Avui sentim misteris més profunds en el teu rostre. Misteris insondables, com entre el solstici i Tu, entre la llum del món i el sentit obscur que hi brilla, entre les vides que han marxat i que ara són en Tu i els records que en conservem i llanguiran de mica en mica. Vulnerables i perplexos, amb la boca ben tapada, tenim més desig que mai de paraules amb sentit, més necessitat de nitidesa desvelada –vine, torna, apropa’t, fes-te nostre altra vegada!–, d’horitzons i de futur, de plenitud i d’esperit.